Gran i petita

Distingida amb el XVIII Premi Internacional Compostel·la per a Àlbums Il·lustrats, hi ha qui descriu Gran i petita, d’Arianna Squilloni i Raquel Catalina, com una història commovedora amb nombroses lectures sobre el pas del temps, la memòria, la naturalesa, l’art i la inspiració. Ara bé, caldria enfilar-ne alguna més, com ara l’acompanyament, la protecció i les cures. Només cal fixar-se en la dedicatòria de la il·lustradora —a les dones de la meva família, que em xiuxiuegen a cau d’orella— i en el final del relat per comprovar que, certament, el suport femení s’alça com un tema cabdal en aquest relat.

El text d’Arianna Squilloni aborda la quotidianitat i la realitat de les persones grans d’una manera cronològica a partir d’un text descriptiu en què es plasma el recorregut vital d’una dona, però no una dona qualsevol, sinó una molt especial. Es tracta d’un viatge des de la infància fins a la vellesa passant pel bosc i la ciutat. Un periple d’anada i tornada als orígens, on l’espai físic esdevé un element definitori i vital de la personalitat, especialment la casa natal al mig de la natura. De fet, és aquí on, finalment, s’instal·larà un home desemparat, una vegada la protagonista sembla haver-hi desaparegut. Amb tot, la seva essència continua engrandint-ho i ocupant-ho tot.

El caràcter poètic del text es reforça amb les il·lustracions de Raquel Catalina, que respecta els silencis de la narració i potencia el relat visual mitjançant una protagonista ben treballada gràficament i unes imatges evocadores i líriques que segueixen fidelment un estil molt personal i recognoscible. El conjunt s’amplifica, doncs, amb una seqüenciació d’imatges de traços solts que juguen amb el color com un element narratiu més. Així, el tàndem entre escriptora i il·lustradora s’ajusta deliciosament i harmònicament en un àlbum que convida a llegir, parar i mirar i a deixar-se portar per les veus més viscudes.

Àlbum i altres relats il·lustratsLlibres que experimenten amb el llibre com a objecte