Il·luminatomia

Els atles d’anatomia tenen arrels profundes i molt interessants en la història bibliogràfica mundial, des d’abans de Leonardo da Vinci i fins aquest que avui ens ofereix Cruïlla. És un llibre tan bonic com interessant, molt ben pensat i compaginat, també molt ben traduït. Però el que el fa més excepcional és el treball gràfic dut a terme per l’equip de disseny Carnovski, que ja fa anys que pouen de les tècniques dels gravats antics per crear les seves instal·lacions artístiques o els seus papers pintats. Cadascuna de les parts del cos que es presenten en aquest atles té una breu introducció ben maquetada en blanc i negre, amb textos breus i d’una gran llegibilitat, per donar pas, després, a una o dues dobles planes impreses a tres tintes superposades, on es poden apreciar tots i cadascun dels detalls que conformen aquella part del cos. El més fascinant és que —com que al llibre hi ha un visor amb tres lents de plàstic: una de vermella, una de blava i una de verda— en aplicar-les a l’ull només es veuen els ossos, o els músculs, o les vísceres, de manera que allò que a ull nu només és un gravat anatòmic perfecte i precís esdevé, amb el truc de les lents, tot un descobriment sobre com estan ajustades i coordinades aquestes parts del cos, tant més quan la majoria d’aquests gravats són de mida natural.

D’obres com aquesta, fruit evident d’una coedició internacional, no en surten gaires en una dècada, i val la pena comptar-hi perquè el cert és que supera amb escreix aquelles joguines de plàstic amb un ninot fet de peces superposables.