Paraulotes de les fines

L’escriptor Pep Molist, amb una amplíssima trajectòria dins la narrativa infantil i guanyador de diversos premis literaris, signa el llibre de poemes Paraulotes de les fines. Tot i que habitualment escriu narrativa, ja havia fet anteriorment alguna altra incursió dins el gènere poètic (Tants barrets, tants caps, mostra de barrets, capells i gorres o El llençol fantasma i altres petits tresors de la meva habitació).

Paraulotes de les fines ofereix un ampli recull de poemes sobre aquelles paraules prohibides que la Fina Capa Liles, com s’explica a la introducció, ha evitat dir en la seva infància. El binomi entre poesia i humor sol donar bons resultats: divertit, desimbolt, simpàtic i molt positiu, el llibre regala als joves lectors una munió de paraules noves i «estranyes» (escorniflaire!, xitxarel·lo!), sense por d’introduir vocabulari complex; més aviat convida a emprar-lo. Els poemes presenten mètriques variades i mantenen la qualitat en tot el llibre. Si llegim entre línies, també trobem temes molt interessants a tractar amb els infants (les pors, la diferència, etc.), molt sentit de l’humor i pinzellades molt poètiques (en «Pispa i Somiatruites», per exemple) que enriqueixen encara més el recull.

Les inconfusibles il·lustracions d’Òscar Julve casen molt bé amb el tarannà dels textos: comparteixen varietat, color i humor. La maquetació, tipografia i format del llibre són molt encertats i agradables. Finalment, l’aire «bibliotecari» del llibre (les fitxes bibliogràfiques per a les paraulotes i la presència d’un índex al final del llibre —tot i que barreja categories amb poemes—) encara potencia més la idea de ser un catàleg de paraulotes.

En conjunt, és un llibre que els lectors gaudiran de ben segur!