Juguem a amagar-nos

Juguem a amagar-nos és el primer àlbum de la dissenyadora i il·lustradora castellonenca Verónica Fabregat i és també el primer títol d’«AKIMIRA», la nova col·lecció de llibres sense paraules d’AKIARA Books. 

Seguint la seva línia editorial, el disseny i la producció estan molt ben cuidats. El llibre està enquadernat a l’holandesa amb llom de tela, paper de bon gramatge i tapa de cartró serigrafiada amb una imatge de coberta que sintetitza molt bé el missatge de l’obra.

L’anècdota narrativa és mínima: una colla d’amics juguen a fet i amagar en el bosc. Fabregat utilitza aquest joc per mostrar-nos amb molt detall l’entorn natural amb la flora i la fauna que l’habita. Els bonics dibuixos en llapis d’aquest àlbum documental són molt descriptius i presenten una natura amable.

Els infants, mentre busquen els companys, fan tombarelles, observen els animals, recullen flors… I així, jugant, es van trobant tots els membres de la colla que s’amagaven sota unes branques, darrere d’un arbre, dins d’una cova… El lector gaudirà tant com ells d’aquest joc relaxat, però s’estranyarà en veure que els nens no s’amoïnen gens quan no troben l’últim amic. Després d’una escena on criden el seu nom, tornen al punt de partida, on el trobaran adormit. Segurament és intencionat que el relat sigui el d’un passeig tranquil i no el d’una aventura, però, probablement, una mica d’emoció hauria afegit una capa més a la trama.

La narrativa gràfica està ben construïda. La història comença de forma molt original, a les guardes, amb una imatge nadir que convida a jugar amb les formes que creen els núvols i enllaça amb una escena zenital dels nens mirant cap al cel. A la tercera doble pàgina només es veuen els peus dels nens, que juguen a zig-zag-zug per saber a qui li toca parar. A partir d’aquest moment la fragmentació de la narració serà diversa, amb una majoria de plans generals. La transició a la foscor de la nit, en canvi, no està gaire definida, els escenaris no estan enfosquits gradualment. Al bosc, la foscor només s’identifica per l’ús de lots i per la lluna.

El joc de veure coses als núvols, el joc de cercar els infants, el joc d’identificar els animals que hi apareixen… Qui s’anima a jugar a confeccionar el mapa d’aquest bosc i assenyalar on són la cova, el riu… i marcar el recorregut que segueix la colla d’amics? Nosaltres ja ho hem fet!