La capsa dels tresors

Quan es lleva, la Mireia sol mirar les coses que ha anat guardant a la capsa dels tresors, però un dia s’adona que l’ha perduda. Per recuperar-la, necessita que algú l’ajudi. El Conill Guatson, un detectiu espavilat, regirarà tots els racons de la casa fins a trobar-la. En realitat la història és molt senzilla i sola no tindria prou entitat; de tota manera, ens trobem davant d’un desplegable o pop-up, o sigui que el text en aquest cas és només una guia per poder interactuar amb la imatge, l’element de pes. Tot i que en alguns àlbums aquest format és una estratègia per fer el llibre més comercial, per a una història com La capsa dels tresors, en la qual s’ha de buscar l’objecte perdut al llarg de les escenes, l’ús del desplegable està més justificat. Igual que el detectiu, el lector s’entretindrà buscant la capsa pels racons més amagats de les pàgines en relleu. I no tan sols l’acabarà trobant, sinó que també podrà muntar la seva pròpia capsa.
Una obra en què el text, les il·lustracions —molt ben treballades— i el format estan en sintonia.