Saïd.

Llibre d’acuradíssima presentació, on destaquen el treball de maquetació i d’il·lustració. La combinació de colors, on predominen els grisos i els pastels, els dibuixos a sang –en una línia que recorda una mica Ignasi Blanch— i els elements decoratius —fulles, flors— combinen la sobrietat i el decorativisme, i busquen una resposta de tendresa que desperti subtilment la consciència del lector.
Perquè aquest és l’objectiu principal del text: narrar una història de solidaritat, amistat i apreciació de la diferència. Un relat dels anomenats de valors. En conseqüència, els personatges, en Saïd l’estranger i la Carla, la nena d’aquí, són arquetips, i els llocs i els espais són abstraccions. Un exemple excel·lent d’aquest tipus de llibres, de gran valor cívic, però cada vegada més allunyats de l’autèntica literatura.