La granota vol ballar

Les obres de Piscina, Un Petit Oceà es plantegen sovint des de la concepció del llibre com a objecte, on el treball de disseny editorial col·labora de forma intensa amb el contingut de cadascun dels títols. I La granota vol ballar parteix també d’aquesta mirada.

L’obra està pensada com un petit llibre-teatret en cartonet enquadernat per la part superior, que s’obre cap amunt i utilitza el plec com a element per convertir la pàgina superior en l’escenari per on van entrant i sortint els diferents personatges, i la pàgina inferior (que ha de quedar plana sobre una superfície), com l’espai per on els nostres dits han de tractar de ballar al ritme de les passes de cadascun dels animals.

Aquest és un llibre per a la petita infància on el joc és l’element principal, no només per la senzillesa d’una estructura repetitiva i d’una plàstica minimalista que juga amb formes, mides i colors, sinó també pel desafiament a una lectura teatral, on els nostres dits esdevenen els protagonistes, entrant a formar part de la ficció (un joc que proposava de forma exemplar Lucie Félix al seu àlbum La promenade de Petit Bonhomme. Une comptine à jouer avec la main).

I tot i que es tracta d’un plantejament arriscat i molt interessant per a una petita infància acostumada a la performativitat de la tradició oral i a les lectures corporals, el ball de dits no acaba de funcionar i les nostres mans perden el ritme en una gràfica que no aconsegueix exposar amb claredat els itineraris que han de seguir.

Una llàstima, perquè ens calen més propostes com aquesta fetes a casa, que tinguin en compte les formes de llegir dels més petits: on la lectura corporal, sonora i visual s’entrelliga de forma juganera i proposa pactes de ficció que desdibuixen constantment la línia entre el que hi ha dintre del llibre i el que hi ha fora.