La nedadora

A la novel·la juvenil La nedadora, guardonada amb el Premi Carlemany 2018, Francesc Puigpelat narra la història de la Jane, una noia anglesa de família benestant que, com el títol indica, és nedadora. La Jane passa les vacances familiars a un complex turístic a Turquia on coneix la Fàtima, el Saïd i l’Aixa, tres refugiats iraquians que fugen de la guerra, i s’explica l’aventura que viuen per aconseguir arribar a Europa amb l’ajuda de la Jane, deixant poc espai per interrogants o sorpreses, ja que a les primeres planes l’autor desvela a grans trets l’argument (l’ús de la prolepsi sempre és arriscat, però l’experiència de l’autor garanteix que l’atenció del lector no disminueixi).

La història és narrada per la Jane, que exerceix la funció d’heroïna juntament amb la seva família; potser això augmenta l’efecte que la Fàtima, el Saïd i l’Aixa no tenen gaire protagonisme més enllà de complaure les exigències de la trama i representar el paper de refugiats rescatats.

L’autor, sense cap mena de dubte, ha sabut confegir una novel·la amb els ingredients i el ritme idonis que requereix una aventura; és un gènere que clarament domina, com ja ha demostrat en altres ocasions amb novel·les juvenils com L’artilleria de Mr. Smith o La ciutat secreta del Toubkal. L’objectiu de convidar els lectors a reflexionar sobre el drama de les persones migrants –que ens pot recordar altres novel·les de caire documental, com Train kids– s’acompleix de sobres, tot i que s’hi troben situacions i personatges que resulten forçats: per exemple, l’amistat forjada quasi al minut entre els protagonistes, el canvi de personalitat que pateixen els pares de la Jane, el paper de la BBC o les mateixes característiques dels refugiats, que faciliten molt la relació entre els personatges per les similituds entre ells (anglès ben parlat, nivell cultural alt, religiositat gairebé nul·la, etc.).