La nena que volia carbó

La Gemma creu que el carbó no és tan dolent com tothom pensa i, per tant, no pot ser considerat un càstig per als nens que es porten malament. És totalment injustificable. És per això que ha decidit que, enguany, en demanarà als Reis. Per ella, de fet, aquest és un regal fantàstic, ja que serveix per dibuixar i té moltes altres utilitats. Amb tot, aconseguir que els Reis li portin carbó la nit més màgica de l’any tampoc no serà cosa fàcil: haurà de tenir un comportament certament dolent i s’hi haurà d’esforçar molt i fer un bon grapat de malifetes quan només queden sis dies per a l’arribada de Ses Majestats.

La nena que volia carbó és un conte escrit i il·lustrat per la catalana Cristina Sardà amb el qual tracta de trencar tòpics i capgirar conceptes al voltant de l’actitud dels infants i els seus desitjos de Nadal alhora que reflexiona sobre la importància de respectar les il·lusions infantils, fins i tot quan s’escapen dels límits de l’estricta comprensió adulta. Així, l’autora combina un llenguatge planer amb unes il·lustracions que barregen les tècniques tradicionals amb retocs i textures digitals per exposar tot un seguit d’accions mereixedores d’aquest estrambòtic present. Un conte explicat, per tant, des de la lògica tan divertida com incomprensible dels més petits.