La Torre dels Moros.

En Cisco recorda, en primera persona, l’estiu que conegué la Cèlia: va ser a Monistrol de Montserrat; ells dos juntament amb en Felip, el germà de la xica, i en Llorenç recorren els paratges de la vall i del riu Negre: en un antic castell succeeixen fets inexplicables i els quatre joves es fiquen en un embolic per descobrir-ne el misteri. Però una trama complicada i pretensiosa fa fluixejar la història que, al meu entendre, manca de versemblança: no hi ha manera de creure’s algunes situacions, com per exemple el segrest d’en Felip i la reacció posterior dels companys, que no ho denuncien a la policia; ni tampoc l’existència d’una ciutat subterrània habitada per més de 500 persones que, segle rere segle, no han eixit mai de l’amagatall. L’obra peca també d’uns protagonistes uniformement bons, valents, quasi perfectes —en Cisco mostra en alguna ocasió debilitats insignificants— i en general un to excessivament sentenciós i de moralitat desllueix qualsevol mèrit de la novel·la, com la descripció apassionada del paisatge.