Les converses secretes

A Les converses secretes ni els autors ni l’editorial amaguen en cap moment la intenció lúdica de l’obra; es tracta de l’adaptació a un format novel·lat d’un joc d’escapada,  o escape room, que és la seva forma més coneguda. En el cas d’aquesta obra, els enigmes que conformen el joc giren entorn de la figura de Pompeu Fabra. Aquesta tria, si bé té la virtut d’acostar als joves la vida i l’obra del creador del català, és alhora el punt feble que li trobem a la novel·la, en tant que Les converses filològiques de Fabra i el conjunt de reflexions i personatges que hi apareixen podrien resultar allunyades dels seus interessos.

Un aspecte ressenyable és el treball en equip dels seus creadors. D’entrada hi ha la feina rigorosa de David Paloma i Mònica Montserrat per transformar en un format literari les proves d’un joc d’escapada, sense caure en l’efectisme. Per aconseguir-ho, han sabut  triar molt bé la combinació d’informació i misteri, transmès tot a través de la veu narrativa d’un protagonista que ens explica el que passa mentre juga, tot convidant els lectors a resoldre els enigmes al final de cada capítol. Per altra banda, cal valorar la tasca de l’il·lustrador, Dani Cruz, que amb els seus dibuixos ha ajudat a recrear de forma versemblant l’ambient d’un escape room i de l’època de Fabra. Tot plegat fa que tinguem a les mans un llibre molt acurat pel que fa al contingut i atractiu formalment. Confiem que aviat apareguin més volums d’aquesta col·lecció tot just estrenada, amb el repte afegit que el tema o personatge central del joc sigui algú del qual els joves lectors puguin aprendre alhora que els sigui més proper generacionalment.