Les inaudites aparicions de l’illa de Nolan

El grup Nautilus, integrat per cinc nois i noies d’edats diferents i una guineu, tots plegats aprenents avantatjats de detectiu, reben un encàrrec que sembla irresoluble. Es tracta d’esbrinar què fa que apareguin, inexplicablement, obres d’art en un museu insòlit. L’estètica que transmet el relat, amb l’ajuda de les dinàmiques i detallades il·lustracions, remet al steampunk i palesen, sense cap mena de dubte, una bona dosi d’imaginació. La saga previsiblement resultant, malgrat les premisses prometedores, suscita alguns dubtes. La caracterització dels personatges respon a un doble eix: edats i sexes diferents. Però el desenvolupament del seu tarannà sembla que no vol sortir-se de la fitxa identitària de cadascú que se’ns presenta a les pàgines 6 i 7. El conflicte que genera l’acció no acaba de resultar engrescador. I tot i que acceptem les convencions del gènere detectivesc infantil, cal no perdre de vista que les capacitats i interessos d’un nen de sis anys, orfe en circumstàncies traumàtiques (en Cirus, sic), difícilment encaixen amb un adolescent de quinze (l’Àxel). El conjunt, malgrat tot, és de bon llegir, gràcies a la càrrega de valors implícits que la trama desenvolupa: l’amistat damunt de totes les coses, l’empatia, la col·laboració, la tolerància, el treball en equip i la il·lusió.