Ona i Roc i els tigres de Sumatra

Muriel Villanueva és una professional de l’escriptura que sap redactar d’una manera clara, concisa i sintàcticament envejable. Altres obres seves, com Duna, deixen bon record a la memòria del lector o lectora. Lamentablement, dol dir que no és aquest el cas.

L’argument d’aquesta novel·la trasllada els seus dos protagonistes principals, Ona i Roc, bessons tant si vols com si no vols, fins a Sumatra, on els espera la seva tia, que, com que ells són orfes, d’ara endavant els farà de mare. Però aquestes no són les úniques criatures que cal protegir, sinó també alguna altra de salvatge, començant per la selva mateix i per una tigressa amb els seus cadells. És a dir, la intenció és bona (i per això hi ha un apèndix amb consells sobre com assolir aquest objectiu) però la trama flaqueja. Sobretot pel que fa al conjunt dels personatges, que es presenten ressentits o de mala ganya en gran part dels capítols (i en la immensa majoria de les il·lustracions), i amb els quals, en general, costa molt establir lligams d’empatia.

La pregunta és: «Quan una novel·la tracta de…» és una «novel·la» o un «tractat»? I aquesta pregunta cal plantejar-se-la sovint, sobretot en l’àmbit de la narrativa per a infants i joves. Perquè diuen que l’infern és empedrat de bones intencions… i la nostra LIJ, tan terrenal com és, potser encara més i tot!