L’estrany cas del divorci dels pares

La Berta, apassionada de les històries de detectius, està intrigada per un misteri que s’està gestant a la seva pròpia casa: els pares parlen d’amagat mencionant una desconeguda, el pare es troba amb una dona misteriosa al supermercat, als papers de la mare apareix el nom d’un home… Sospitant la possibilitat del divorci dels pares, la Berta decideix posar en pràctica les seves habilitats detectivesques per descobrir la veritat.  

Les històries de detectius desperten la imaginació, fomenten la lectura atenta per detectar pistes i encaixen molt bé amb l’esperit curiós de molts infants. Si a més, com en aquesta novel·la, tenen protagonistes de la seva edat, els joves lectors s’identifiquen amb ells i viuen l’emoció de resoldre un misteri. A L’estrany cas del divorci dels pares ens trobem una trama que gira al voltant d’un tema que pot resultar proper a molts lectors, el de la separació dels pares. L’autor deixa entreveure als lectors atents el tipus de desenllaç que tindrà el llibre, i això fa que el gir final, característic en les novel·les de misteri, sigui força previsible.

En alguns moments es cau en petites incoherències pel que fa als personatges, que són un xic estereotipats: per exemple, porten una lupa quan no fa cap falta o fan referència a icones musicals força més antigues del que pertocaria per l’edat dels pares. Crida l’atenció el fet que es facin al·lusions literals a diferents marques comercials, pel·lícules i personatges de novel·les de detectius clàssiques, com Sherlock Holmes, però, en canvi, es disfressi la referència clara al conegut manga Detectiu Conan, canviant-lo per «Detectiu Kronan».

Pel que fa al ritme, és interromput en alguns moments per falques temàtiques que no acaben d’encaixar bé (com a la plana 20), ja que semblen respondre més a un interès de posar sobre la taula determinades qüestions que no pas a una necessitat argumental.

El desenllaç és sobtat, ja que l’argument es resol en només dues planes i de forma una mica abrupta. Les il·lustracions de Sara Porras presenten alguna inconsistència amb relació al text, com per exemple la menció a unes sabatilles molt grans que fan ensopegar la protagonista a causa del seu volum, però es veuen de mida normal a la il·lustració.

La maquetació està feta amb gràcia, amb caplletres decorades amb algun element del capítol i una tipografia adient, però es troba a faltar un marge lateral una mica més ampli i en algunes planes el marge exterior difereix (per exemple, a la plana 11 hi ha un marge exterior inferior que el de la plana 29).

L’estrany cas del divorci dels pares és una novel·la que pot agradar a l’alumnat de cicle mitjà o superior, però tenint en compte el tarannà, l’argument i el to de la novel·la, no sembla idònia per a alumnat més gran, tot i que l’editorial la recomana al seu web per a nois i noies entre 10 i 13 anys i a partir d’11 a la coberta posterior.