Què tens, Miula?

Muntsa Mimó (1960), a banda d’escriure llibres per als més menuts, és especialista en etologia i primatologia. La seva passió per l’estudi del comportament animal es veu bolcada de manera senzilla i depurada en alguns dels seus títols, com ara Què tens, Miula?, una història que conté, en molt poques pàgines, drama, aventura i un secret per descobrir.

La Miula ha passat els seus primers anys arraulida al jaç d’en Ramon, un vell pintor que, quan comença a patir d’Alzheimer, es veu obligat a ingressar a una residència. Malgrat que l’afectuós amo demana a la veïna que es faci càrrec de la gateta, la dona no apareix mai, i la Miula decideix enfilar-se a la finestra i sortir a l’ample món. És així com es converteix en una gata de carrer i, tot i que amb els anys i les batusses el seu aspecte ja no és el que era —de fet l’anomenen «la gata lletja»—, trava amistat amb un sense-sostre, les venedores del mercat, una magnífica velleta i alguns dels infants del barri. Al llarg de la història l’acompanyem en el pas que dicta el seu nou secret, només desvelat al final, deixant el lector sumit en la tendresa.

Aixoplugada per la col·lecció «La Formiga Blanca» de l’editorial Animallibres, destinada a primers lectors autònoms (cicle inicial) i maquetada amb una tipografia de mida gran concebuda expressament per facilitar aquests primers passos en la lectura, es tracta d’una història molt breu, d’oracions concretes i ben filada, que destaca especialment per la forma en què Mimó mostra escenes que podrien resultar tràgiques (la malaltia, l’abandó, la nostàlgia de la llar, la vida de carrer…) com a situacions pertanyents a la vida mateixa, sense afegir-hi sensacionalismes però envoltant-los d’una atmosfera acollidora. Alhora, aquesta amabilitat cap als petits lectors no disfressa la realitat d’allò que s’explica, creant un equilibri harmoniós i commovent-nos en la mesura justa.
La dolçor i l’afabilitat del relat es potencia gràcies a la facilitat de Toni Galmés d’oferir-nos imatges amoroses, de formes i colors suaus, que fan que gairebé puguem abraçar la flonjor de la Miula.

Malauradament, l’editorial elabora i posa a disposició dels adults un document descarregable amb orientacions per treballar el llibre a l’aula amb un enfocament reduccionista, que el relega a esdevindre una excusa per fer pedagogia al voltant de l’abandó de les mascotes o la resiliència, qüestió que, al meu parer, embruta i desgasta l’experiència literària tan plaent que ens ofereix l’autora.

Amb tot, val la pena celebrar les virtuts del text i l’adequació en la coneixença de les inquietuds i els interessos de molts infants d’aquestes edats, que, malgrat l’allau de publicacions, no sempre troben obres recents de bona qualitat literària per iniciar-se en una empresa tan important i complexa com és la lectura autònoma.

NarrativaRealisme