L’Ot i el falciot

És ben coneguda l’escena en què un nen o nena expressa el seu desig imperiós de tenir una mascota, escena que és present en el relat del qual parlem, però també en altres, com La Tània i totes les tortugues. La quotidianitat del que s’explica podria comportar caure en una història iterativa, sense substància, però l’obra de Pep Molist ha sabut esquivar amb perícia aquest perill.

Gestionar aquest anhel tan comú dels infants no és fàcil, i la reflexió de pares com els del protagonista de L’Ot i el falciot és necessària per tal que els més petits siguin conscients de la responsabilitat, el temps i l’espai que es necessita per tenir cura d’un animal. Així, li volen fer entendre a l’Ot que tenir un gos és un compromís molt seriós que no poden complir. Ell, com a conseqüència, està trist perquè el seu somni no es materialitza, però la presència d’un falciot li reforçarà el respecte i l’estima cap als animals. El nen, amb l’ajuda de l’avi, alliberarà l’ocell que havia quedat atrapat a l’extractor i el contemplarà movent-se entre els núvols, amb llibertat.

El conte avança amb la mateixa fluïdesa que el falciot quan talla suaument l’aire. Les ales de l’escriptura, que són les paraules, ben escollides i amb el registre adequat, poden assegurar un bon vol a un lector que comença a enlairar-se per viatjar cap al territori de la ficció. Les il·lustracions de Màriam Ben-Arab, clares, expressives, i també, quan escau, poètiques, asseguren un bon periple.