Manual d’oralitat en set jornades i set contes

Aquesta monografia no és un llibre qualsevol: és un assaig en tota regla sobre l’art de transmetre i comunicar diversos coneixements de manera oral. La seva autora, la doctora Roser Ros i Vilanova, Premi Conca de Cultura Popular 2010, ofereix al lector adult un tractat sobre l’art de la comunicació oral i, en concret, sobre l’explicació de contes, un gènere que s’ha transmès de generació a generació.

El manual està dividit en dues parts que són complementàries l’una de l’altra. A la primera, distribuïda en set jornades, Ros personifica tres velletes –l’Oïda, la Memòria i la Veu– per exposar a una colla de joves, amb presses per marxar del lloc on estan allotjats, l’art de l’oralitat. En el diàleg savi i sovint filosòfic que mantenen aquests personatges, hi ha una convidada que no és pas una convidada de pedra: la Comunicació Artística en Petit Grup, que Ros anomena al llarg de la seva obra amb l’acrònim CAenPG. Aquest personatge, al nostre parer, no se sap ben bé quina funció té a l’inici d’aquest diàleg, però el lector –i aquí hi ha un dels mèrits que cal atribuir a Ros– descobrirà, a mesura que avança la lectura, la seva importància per comprendre el paper cabdal de l’oralitat en les comunitats humanes.

A la segona part, no pas més fàcil d’entendre que la primera, el lector s’hi trobarà amb set contes. Aquests relats tenen la voluntat de posar de manifest com aquestes narracions s’han anat creant al llarg del temps. La lectura pausada d’aquests contes és del tot recomanable: si, posem per cas, es vol conèixer el perquè de les diferents versions de contes, aquí s’hi trobarà la resposta.

En definitiva, es tracta d’una obra ben construïda, insistim que per a lectors adults, avesats a entendre conceptes lligats a l’oralitat i la difusió de coneixements d’una generació a una altra.