Misteri a l’Arca de Noè

Joan de Déu Prats recull la història de l’arca de Noè i la recrea, poc o molt convertida en una recerca protagonitzada per una parella de surinames –uns animals semblants a la mangosta– i tota la resta d’animals que van embarcar a l’arca de Noè. El punt de partida i bona part de la novel·la podien fer pensar en una pel·lícula de detectius de sèrie B. Just aquest aspecte fa que determinats comentaris, frases i ironies estiguin una mica fora de registre i algú pugui pensar que és poc adequada per a lectors a partir de vuit anys.

La història és divertida, està ben escrita, amb una sintaxi molt fluida i un vocabulari molt ric, sobretot pel que fa a noms d’animals i del grup a què pertanyen. Pot ser una bona lliçó de biologia sense que es noti.

El que sí que pot ser una pega o més aviat una llàstima és que molts detalls interessants es perdran pel desconeixement que tenen actualment els nens i nenes de les narracions bíbliques. Per exemple, quan els protagonistes embarquen i és obligatori fer-ho amb la parella, però només puja al vaixell una parella de cada espècie animal, o bé quan al final Noè en persona es fa càrrec dels protagonistes després d’assegurar-se del retorn d’un colom.