Després de la pluja

La guineu, per una vegada, no és la múrria i posa el seu enginy al servei dels interessos de la comunitat.

No és aquest l’únic element extraordinari a Després de la pluja, en què el cordovès Miguel Cerro articula, al voltant de quinze dibuixos, una història senzilla i eficaç sobre un diluvi que reuneix els animals del bosc a l’aixopluc d’una cova, on cada un maldarà per ajudar els altres. L’obra va merèixer el Premi Internacional Compostel·la per a àlbums il·lustrats de 2015.

A banda d’oferir un plantejament cromàtic i volumètric càlid i atractiu, Miguel Cerro demostra passió en la creació dels personatges. Un dels millors encerts del llibre és, al meu parer, el ritme visual, ja que la freqüència dels canvis en el plantejament de les dobles pàgines fa créixer la narració: des d’una arrencada suau en fons blanc en dues imatges, a una pujada sobtada d’acció en color en dues imatges més; llavors es produeix un estancament una mica llarg sobre blanc en quatre imatges i s’agafa una nova embranzida èpica sobre fons nocturn, que ens regala els moments més emotius i intensos quan la guineu vol caçar les estrelles per dur-les a la cova dels animals, cosa que ens porta amb placidesa, en una seqüència de set imatges, al final.

Entre les guardes negres del llibre trobarem una sorpresa encunyada per cortesia de l’editorial.