Musclos per sopar

Quina mena de persona s’ha de ser perquè un dia no arribis a sopar i la teva família s’atreveixi a exterioritzar que no cal que tornis? La resposta no és gens simple: som com som perquè som el resultat de la interacció de molts factors i de la nostra pròpia voluntat.
Birgit Vanderbeke, en aquesta obra editada el 1992 per l’Editorial Salamandra i ara recuperada per La Galera, ens presenta, narrada en primera persona per una nena, en quina situació anímica es troben la mare i els dos fills d’una família que viu al Berlín occidental després de sortir de l’antiga Alemanya de l’Est, i en la qual el pare, un vespre, no torna d’un viatge, tal com estava previst.
Aquest monòleg que situa el lector en una atmosfera gairebé claustrofòbica i en una època històrica concreta, està narrat amb veu infantil no exempta de tendresa i d’una fina ironia.
Tot i que en pocs anys els valors morals i les normes de comportament han evolucionat molt, aquest llibre no ha perdut vigència i el lector hi trobarà, plantejats amb sensibilitat, elements que l’ajudaran a entendre moltes coses.
Si no fos perquè aquí no obliguem ningú a res, diríem que és de lectura obligatòria. Excel·lent.