Nit d’encanteris

L’acció dramàtica d’aquesta peça teatral és ben senzilla: dos germans, Tina i Pau, volen assistir a l’assemblea de la Comunitat del Mal, en què dues bruixes, la Mala Baldraga i la Bruixa Maduixa, i el bruixot Pebrot hauran de demostrar a la Bruixa Major quina ha estat la malifeta més grossa que han fet. Qui guanyi optarà a la beca de sis mesos que el Consell de la Maldat ha convocat per millorar l’art de la bruixeria.

L’assemblea ha estat convocada a mitjanit. És així com Pau i Tina, el primer poruc i la segona més valenta, aconsegueixen assistir, després de sortir de casa sense el permís dels seus iaios, a la reunió sota els efectes del romer, que els fa invisibles als ulls de les bruixes i el bruixot. Després d’explicar aquests personatges fantàstics les seves dolenteries, que no ho són tant, l’efecte del romer s’esgota i tots dos vailets són descoberts per la Comunitat del Mal, que els vol convertir en formigues. És llavors quan el cor de la Maga Baldraga i la Bruixa Maduixa, així com del Bruixot Pebrot, s’entendreix pels nens, que prometen no explicar res del que han vist. La Bruixa Major els fa un encanteri i Pau i Tina tornen al seu llit com si res hagués passat.

Els diàlegs són senzills i dinàmics, fet que afavoreix la creació d’un ritme àgil i l’ús d’un lèxic comprensible pels lectors. Hi trobarem paraules que són pròpies del valencià: granera, ausades, per exemple. Només un però al final un xic ensucrat d’aquesta obra, que sembla resolta d’una manera ràpida gràcies a un canvi brusc d’actitud que no acabem d’entendre en el personatge de la Bruixa Major.

Finalment, destacarem que les il·lustracions en blanc i negre, a càrrec de Toni Cabo, mostren les maneres de ser i comportar-se de cada personatge.