El drac de l’Albufera

El drac de l’Albufera, segons informa la contracoberta, està escrit per l’actor i narrador oral Joanvi Cubedo a partir de reculls de textos de Vicent Blasco Ibáñez.

De fet, ve a ser una relectura de la típica llegenda que narra les vicissituds d’un terrible drac que té atemorida la població d’un lloc. El drac, però, és només l’adversari de fons. El protagonista clar és en Salomó, un home d’origen jueu destre en els negocis, i a qui dos personatges, de clara mala fe i dolenteria coneguda, li fan d’adversaris i li busquen les pessigolles. També hi ha dues dones que tiren endavant gràcies a la col·laboració d’en Salomó, i que tenen un paper d’ajudants del protagonista al llarg del desenvolupament.

Els ingredients que s’afegeixen a la història popular més aviat li suposen un llast, i en minven més l’interès que no pas l’augmenten. El conflicte entre els dos adversaris i el protagonista és poc fonamentat, bàsicament suportat per l’enveja, i les característiques de cadascun dels personatges són força gratuïtes. El desenllaç de la història del drac es mostra sorprenent i inconsistent, i sobretot poc justificat al llarg de la trama. I hi ha, tant a l’inici com al final, una lliçó moralista al voltant de la immigració i la convivència entre persones afegida amb calçador en una història d’origen tradicional.

La il·lustració és dinàmica i amb un to caricaturesc i d’humor. Sobta la presència d’elements que no corresponen a la suposada època dels fets, encara que en la biografia de l’il·lustrador, que figura a la contracoberta, s’informa que «hi ha trampes que no concorden amb l’època, a veure si les trobes!». Potser no és el lloc més adequat del llibre on publicitar aquest repte i engrescar els lectors a participar-hi.