No confonguis

Librooks tradueix Faut pas confondre (2022), resultat de la fusió del llibre del mateix títol Faut pas confondre (1998) i Le jour et la nuit (2000) en un sol volum, dos llibres que Destino ja va publicar amb els títols No confonguis (1999) i El dia i la nit (2000).

Es tracta d’un imatgiari i un llibre joc de percepció que indica —gràcies a l’encuny d’una rodona en la pàgina imparell— que no s’han de confondre els conceptes oposats. Des dels habituals «No confonguis petit i gros», «… amunt i avall», «… lleuger i pesat», a d’altres més inusuals, com «No confonguis els medicaments i els caramels», «… un dibuix i una foto» o «… veritable i fals», Tullet il·lustra fins a seixanta-cinc parells de contraris amb imatges figuratives, com les de «No confonguis abans i després» i «… els grans i els petits», o amb l’estil més abstracte a què ens té acostumats últimament, com a «No confonguis dins i fora», «… sencer i trencat», «… igual i diferent», «… net i brut», «… ordenat i desordenat» o «… reeixit i fallit».

Entre tanta oferta trobem solucions molt enginyoses, com «No confonguis bona olor i pudor» i «… policia i lladre», però també d’altres més avorrides on l’encuny no aporta cap mena de sorpresa, com «No confonguis els números i les lletres» i «… sí i no». A més, hi ha alguna traducció un xic estranya, com «No confonguis maco i no maco» i «… dret i ajagut», i dues errades gràfiques: a «No confonguis por i sense por» es veuen les lletres a través del forat del fantasma, i a «No confonguis el primer i l’últim» la rodona pintada i l’encuny no coincideixen, dues errates que l’edició de Destino no tenia. També és una llàstima que en aquesta reedició s’hagin carregat en excés les últimes pàgines que ofereixen espai perquè el lector faci la seva proposta de contraris encunyats.

Val a dir que el pas del temps no ha afectat aquesta obra, que va ser guardonada a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya en la categoria de no-ficció l’any 1999. Diu Hervé Tullet, en ocasió de la nova publicació, que aquest llibre li va ensenyar a descobrir que la lectura pot ser un joc, i que gràcies al premi rebut va poder seguir treballant amb molta llibertat.

Aprofito per recomanar-vos que accepteu la invitació de Tullet i completeu la col·lecció de contraris. Crear un llibret amb encunys és una activitat que fem darrerament al Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts i, malgrat els maldecaps que provoca el repte, la majoria d’estudiants sol resoldre’l satisfactòriament. En la posada en comú dels resultats, arribem a la conclusió que posar-se en la pell dels creadors és una bona manera perquè un mediador pugui valorar millor si un encuny és o no significatiu.