Ferida

Recentment hem llegit i criticat algunes novel·les que, com la que ara valorem, tenen com a rerefons la salut mental dels joves: Cicatrius i No sé qui soc, de Sònia Colomer Guillén (la primera, guardonada amb el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil), a les quals cal afegir les excel·lents i colpidores Un elefant a la sala d’estar, de l’autora gallega Berta Dávila, i Els adeus del Jaguar, de Joanjo Garcia. 

Ferida, de Raquel Casas Agustí, narra l’ingrés i l’estada de la Regina en una institució de salut mental. «És pel teu bé, amor», proclama la mare, amb l’assentiment tàcit del padrastre. El lector no en sap el motiu, i anirà enfilant hipòtesis, com la mateixa protagonista, obligada a un exercici d’introspecció. Revelarem, però, que el que ha comès és molt greu, i que, com en un tràgic efecte papallona, la ferida d’ahir, mal curada, és el trauma d’avui o un dolor anímic per sempre.

Una mort tràgica, una baixa autoestima, un replegament en ella mateixa són un camp adobat per fer males tries en el procés d’assumpció de l’edat adulta. Com a lectors compartim amb la protagonista el desconcert i l’abandó, i descobrim al mateix temps que ella l’exercici de la crueltat i el sotmetiment a algú altre per poder «encaixar». I també assistim al procés d’autoreconeixement, de la mà de la música i de la lectura. 

Hem trobat que en algun cas les referències a lletres de cançons i les citacions de llibres de Mercè Rodoreda, plausibles i segurament motivades per a la protagonista,  poden resultar opaques per al lector. 

La iconografia present a la portada, de Laura Morcap, és voluntàriament enganyosa, ja que sota una aparent simplicitat i claredat de línies i de colors, cobra un sentit tràgic un cop s’ha llegit la novel·la, que va ser guardonada amb el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil.