Noi i Gos

Àlbums sobre nois? Una bona pila. Llibres sobre gossos? A cabassos. Obres on apareixen nens i nenes amb gossos? Aquí una mostra: Amics, Com t’estimo, Bambú, Nen, ou, gos, os. Històries sobre infants que vulguin tenir gossos? Aquí un altre exemple: Vull un gos. Ara bé… llibres on gossos vulguin nois —i nois vulguin gossos? Aquest plantejament més singular és justament la premissa de Noi i gos, un llibre de cartoné amb cantonades arrodonides en què les il·lustracions, creades digitalment amb un traç gruixut i senzill, utilitzen una paleta de tons càlids on predominen els colors neutres i ataronjats. 

D’una banda, un noiet demana insistentment un gos a la seva mare, i de l’altra, un gosset demana persistentment a la seva mare tenir un humà. Aquest paral·lelisme es desenvolupa a través d’un diàleg d’estira-i-arronsa on els fills aporten els seus pros i les progenitores responen amb els seus contres. Amb humor, l’autora va contraposant diversos factors —com el fet que puguin tenir polls o puces, o que cridin o bordin— i altres similituds inevitables, però gens elegants —com el fet que ambdós deixen deposicions per tot arreu—. Aquest divertit anar i venir, però, s’atura per donar pas a la interacció entre ells, cosa que trenca la dinàmica i el ritme construït prèviament per acabar la història amb un final previsiblement feliç on abans es parla sobre la possessió dels uns sobre els altres, tema difícilment comprensible pels destinataris als quals s’adreça aquest llibre.

Àlbum i altres relats il·lustrats