Només el vent

Només el vent (2025), escrita per Raimon Portell i guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil 2026, és una novel·la juvenil que planteja un conflicte universal: la tria entre el destí imposat per la comunitat i la llibertat individual. La protagonista d’aquesta història és la jove Fala, que viu amb el seu poble en algun lloc indeterminat, entre muntanyes, valls i prades, i canvien de lloc al ritme de les estacions. Tot i que no es menciona l’època ni l’indret exacte, podem intuir que es tracta d’algun lloc de Nord-amèrica en algun moment del segle XIX. L’autor deixa palès que és un moment crític per a la supervivència del poble de la Fala, que es veu immers en un món que canvia massa ràpid amb la presència imposada dels blancs. En aquesta societat tradicional el futur de la Fala sembla decidit per endavant, però decideix trencar amb aquest mandat i «escollir el vent», una elecció que comporta l’exclusió de la seva pròpia família i el seu poble. El vent es converteix així en una metàfora de llibertat, canvi i recerca de la pròpia identitat.

L’obra combina elements de la novel·la d’aventures iniciàtiques amb una dimensió gairebé al·legòrica. Entre els seus referents literaris es poden identificar ecos de diversos gèneres i autors: des del cant a la natura i la llibertat d’Ullal Blanc o La crida de la natura (Jack London), Cap a terres salvatges (Jon Krakauer) o Julie dels llops (Jean Craighead George), fins al qüestionament de les expectatives socials i la llibertat femenina present a l’obra de Jane Austen o Charlotte i Emily Brönte, però també té trets en comú amb algunes distopies com L’home dels records (Lois Lowry), on els protagonistes qüestionen les normes rebudes en una societat tradicional i acaben construint una veu pròpia. Destaca per una veu narrativa en primera persona intensa i introspectiva, que facilita la identificació dels lectors amb el procés de construcció de la identitat de la protagonista. L’autor utilitza un llenguatge ric i evocador, però alhora clar i sense pretensions, amb una forta càrrega simbòlica.

Només el vent és una obra indubtablement ben narrada, que convida a reflexionar sobre la llibertat i la necessitat de construir una identitat pròpia. Tot i que alguns lectors habituats a textos amb molts diàlegs i acció «trepidant» poden percebre-la com una lectura exigent, l’estructura en capítols curts i la brevetat de la novel·la contribueixen a mantenir un ritme àgil que hi facilita l’accés. Així, sense renunciar a la profunditat i la qualitat literària, és una proposta especialment interessant perquè joves lectors puguin anar més enllà de les narratives d’acció immediata i endinsar-se en una lectura més pausada, atenta i reflexiva, una experiència cada vegada més necessària en un món que, tal com suggereix la mateixa novel·la, sovint sembla girar massa ràpid.

NarrativaAventures i viatgesRealisme