Observologia

De guies per a joves naturalistes n’hem tingut moltes a les mans, però ja avancem que cap com aquesta! I és que d’entrada ja crida l’atenció pel seu format generós, que, si bé no és gaire pràctic per dur-la a la butxaca quan vas al bosc, sí que permet una diagramació molt lliure que facilita la distribució espacial dels continguts i també crear unes relacions molt directes entre el text i la il·lustració. I és que, en aquest cas, l’autora és també la il·lustradora, una jove neozelandesa que ha estat guardonada en diverses ocasions per les seves obres infantils i que s’acosta a la natura amb la mirada d’una aficionada —molt ben documentada— i ens la transmet d’una manera ben particular, tot buscant el somriure del lector.

Com qualsevol altra guia, aquesta ens introdueix en la pràctica de l’observació de la natura — terminologia, consells i instruments—, però la promou en les situacions més variades: a l’hora del pati, al carrer, a casa… tot és susceptible de ser observat en qualsevol moment. I també ens descriu els diferents hàbitats preferits per les bestioles: un racó humit, els paviments, un clap de males herbes, o darrere les cortines.

Com es pot deduir de la simple enumeració dels continguts, la característica que fa diferent aquesta guia és el seu plantejament humorístic, i en aquest sentit excel·leix del tot, perquè no és fàcil plantejar conceptes científics d’una manera distesa sense caure en simplificacions, exageracions o pèrdues de rigor. I això tan difícil s’aconsegueix per mitjà d’un tractament gràfic que diferencia la informació científica dels comentaris divertits que l’autora situa vora les seves il·lustracions, en què dona consells als joves naturalistes i planteja situacions o preguntes, sovint sorprenents, que inciten la curiositat del lector.

Es pot argumentar que el fet que els animals que conviuen en aquest llibre parlin i mantinguin converses entre ells i expressin opinions que podríem titllar d’humanes, o que n’adoptin alguns trets o postures, no sembla gaire científic, però el cert és que tot això s’hi dona amb mesura i reforça el tractament humorístic de determinats aspectes. En qualsevol cas, tot el que puguin dir els animals es distingeix amb claredat del contingut més «canònic» per l’ús de bafarades, que situa aquests textos en un altre nivell, sense possibilitat de confusió.

A tot això cal afegir que, com en tot llibre de coneixements que vulgui ser d’utilitat per a la consulta, incorpora un sumari a l’inici i un índex alfabètic a la part final, cosa no gaire freqüent en la producció actual i que és molt d’agrair. I, a més, afegeix un diploma per a aquells lectors que hagin llegit tot el llibre i aprovin l’examen final d’observologia, naturalment!

És, doncs, un llibre molt rodó, que destaca per l’encert i la mesura en el tractament humorístic dels continguts i que resulta molt interessant per als lectors joves i per als grans.

Coneixements