Os d’hivern

Quin goig trobar-se amb artistes copm  Irène Scoch, que creen una obra amb un discurs propi sabent-se recolzar en els fonaments de la mateixa cultura central europea. 

Si sou amants de la filmografia d’Aki Kaurismäki, aquest llibre us agradarà per allò que explica i per com ho fa, i hi podreu trobar molts paral·lelismes amb les obres del director finès. Llibre d’aparent senzillesa i de finor aguda, proposa interrogants i ofereix múltiples lectures que ens fan dibuixar un somriure tragicòmic.

L’obra narra les peripècies d’un os que es veu impedit d’hivernar al seu cau perquè allà s’ha construït un pàrquing: tota una declaració d’intencions del to humorístic, crític, afable i metafòric que trobarem en les pàgines següents per enfrontar-nos, com a societat benestant, als dilemes i contradiccions d’Occident.

L’os protagonista haurà de quedar-se a la ciutat durant l’hivern espavilant-se per sobreviure i mantenir-se calent. La vida al carrer, amb les seves pròpies lleis, el portarà a fer noves amistats i a descobrir una estació de l’any que mai havia viscut.

No es pot llegir aquest llibre sense pensar en les persones sense sostre i en aquells que s’impliquen ajudant els altres. Però l’autora no ens fa arribar cap missatge mastegat, no és condescendent ni tampoc sensiblera. Al contrari, el seu personatge viu la seva realitat positivament i pren les coses tan com venen. Tampoc té consciència de classe: no hi pensa i ni li importa. Tot, amb una manera de narrar que deixa que el lector tregui les conclusions. En una indústria que aquí omple el mercat amb llibres moralitzants, és aire pur.

Pel que fa a l’art, en les composicions Schoch fa servir una tècnica mixta amb predomini del collage. Empra paper pintat per ella mateixa, pintura acrílica i el llapis de colors per a detalls o contorns. Al resultat ràpidament li trobem paral·lelismes amb les ganes de jugar de les arts d’avantguarda del segle XX.

L’artista explica que per a cada projecte tria una gamma de colors definida. Tot i haver-hi molt cromatisme, la tonalitat en aquest llibre és apagada, per denotar un cert punt de melancolia que desperten l’hivern i Nadal. Un dels fets que crida l’atenció és com es barregen figures humanes amb figures animals antropomòrfiques, com la de l’os protagonista.

Durant el relat, i enmig de lletres i imatges, Schoch proposa subtils reptes d’observació per fer avançar la història que tenen molt a veure amb petits objectes o personatges que es creuen i es van acumulant. El que passa amb les sabates a la sauna en seria un petit exemple, tot i que potser hi ha una mica de confusió amb algun personatge, cosa que ens obliga a rellegir, en positiu.

Ens trobem amb una obra més que digna d’una artista de la qual no podeu deixar passar la seva explicació de què la fa ser i sentir a la seva web. Un recordatori per a navegants del que hauria de ser la creació i la investigació en una obra total com un àlbum.
Hi ha alguna concessió en la traducció respecte a l’original, tot i que és bona, i l’edició de Thule pel que fa a la maquetació és notable.