Pètals, màgia i superxou!

Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) té una extensa carrera professional com a autora, ja sigui treballant de periodista, de guionista televisiva o escrivint literatura per a infants. L’any 2021 va guanyar el Premi Emili Teixidor amb El concert més animal (La Galera, 2021). A banda, sempre té un peu al món del teatre, escrivint espectacles per a públic familiar i col·laborant en l’organització i dinamització d’esdeveniments culturals. 

Pètals, màgia i superxou! segueix la línia que caracteritza la major part de la seva obra, tant pel que fa al to com a la fantasia desbordant. Ja comencem amb una narradora força inusual, una cotorra, que s’apropa volant fins a una plaça on el protagonista, el Leo, està fent un espectacle de carrer. A partir d’aquí i fins al final, l’ocell es converteix en un narrador omniscient que ho sap tot d’aquest noi que, davant el fracàs dels seus números, està disposat a fer el que sigui per triomfar, fins i tot creure en la màgia. Pel camí topa amb una rodamon, la Tamina, que també necessita creure en l’impossible per donar un tomb a la seva vida. Robar una vareta màgica, buscar la flor romanial o colar-se de nit a la biblioteca buscant catifes voladores són algunes de les aventures que viuran els dos joves al llarg del seu periple.

La il·lustradora barcelonina Emma Schmid s’encarrega de la part gràfica, i tot i que malauradament no compta amb el color, que és un dels seus principals atractius, recrea amb encert les escenes principals donant-los un toc teatral molt en la línia del text.

Pel que fa a l’edició, cal dir que, tot i ser rústega i senzilla, és molt correcta, i juga amb un color taronja fluorescent en alguns títols i elements gràfics que la fa més atractiva.

En conjunt, es tracta d’una proposta que tot i tenir algun personatge molt ben trobat i moments divertits, com ara la vaca i la sorpresa final que ens té reservada la cotorra, penso que argumentalment li falta certa consistència i li sobra bonhomia. L’autora ha prioritzat allò que més li agrada, explicar fets, espais i ambientació, emparant-se en les possibilitats il·limitades de la fantasia, però ens falta cert coneixement dels personatges, o una lògica narrativa interna que justifiqui l’arc argumental que va del to agredolç de l’inici fins al final excessivament resplendent.