Paraules gruixudes (aptes) per a tothom

Cada dia ens sorprèn més l’amplitud de registres que aborda l’escriptor Joan de Déu Prats (àlbum, novel·la, adaptacions folklòriques, guions…), i ara se les heu amb una mena de diccionari de paraules que ell anomena «gruixudes» però que, de fet, són improperis o modismes de la nostra llengua, tan viva a l’hora de titllar algú de «capsigrany», «gambirot», o «xitxarel·lo».

No pretén ser un aplec exhaustiu, però hi ha més de cent trenta epítets per a tots els gustos i circumstàncies. Cadascun d’aquests exabruptes és explicat de manera breu i posant-lo en el seu context, a fi que pugui ser emprat adientment i no a la babalà. I, a més, aquestes explicacions van acompanyades de sinònims (en negreta i a peu de pàgina) perquè si es vol continuar afirmant que en tal o la qual és un «napbuf» puguem també dir-li «barrufet», «petarrell», «esquitx» o «tap de bassa», i això pot fer que la conversa sigui més variada, i el lèxic particular de cada lector o lectora, més ric.

El més difícil d’aquest llibre devia ser il·lustrar-lo, i aquesta tasca ha anat a càrrec de Jaume Bosch, que ha provat de donar vida a uns personatges grotescos i vitencs, emparentats amb el traç de les seves vinyetes habituals, però en general ridiculitzats en extrem, cosa un pèl contradictòria amb la neutralitat circumspecta del text.

Coneixem llibres d’aquest caire fets en altres idiomes, però és el primer cop que en veiem un en català, i ara que diuen que la nostra estimada llengua decau, segur que una eina com aquesta pot revifar-la un xic. O aquesta ens en sembla la intenció…