Per què els ànecs volen en forma de V?

La història que aquest àlbum ens presenta és senzilla i, al mateix temps, ben profunda. Està basada en les enriquidores relacions que avis i nets estableixen, i com els més vells són un llibre obert per als més joves. Un avi insisteix, fins al moment de la seva mort, a la seva neta Paloma (el nom de la noia no és casual) que no deixi de mirar el cel a mesura que vagi creixent. Són moltes les persones que es desorienten en fer-se grans i perden el seu nord vital. Les aus, en canvi, no perden mai el nord. Per això cal mirar com volen. Aquesta cantarella és repetida dia sí, dia també, en els llargs passejos que Paloma fa amb el seu progenitor.

En morir l’avi, però, la neta deixa de mirar el cel i progressivament va sent atrapada i absorbida pels sorolls i les presses de la ciutat. Fins que una tarda de primavera, la Paloma recorda les paraules del seu avi i aixeca la mirada cap al cel. Com si hagués recuperat el temps perdut, observa com una bandada d’ànecs volen plegats en forma de V. Aquesta lletra és la inicial del verb volar. La Paloma entén el que el seu avi li deia: quan bufen vents difícils, cal deixar volar la ment per recuperar la calma perduda.

El missatge que Pablo Caracol ofereix al jove lector és senzill i clar: les presses i els sorolls no ens permeten ser lliures i volar com ho fan els ànecs en forma de V.

Les il·lustracions, a càrrec del mateix Caracol, són força suggeridores: destaca, sobretot, la portada, en què a la silueta del cap de l’avi hi trobem una barba en forma d’ànec. La saviesa de l’avi i la d’aquesta au és la mateixa. Un àlbum, sens dubte, correcte i adequat per a lectors inicials.