Prohibit prohibir

«Prohibit prohibir» va ser un dels eslògans més brillants i fecunds de la revolta parisenca del maig del 68. I ara ha esdevingut el títol d’un àlbum per a infants incipients en això de llegir, potser perquè les coses no han canviat gaire d’aleshores ençà.

Aquest no és un llibre per llegir tot sol, sinó més aviat amb un adult o una colla a prop, per comentar-ne les propostes. El seu contingut és més gràfic que pròpiament literari, i això és escaient en un llibre que planteja més preguntes que respostes, a fi que els seus lectors i lectores pensin una mica sobre el tema de la prohibició, tant si es produeix dins un context domèstic i quotidià (mocar-se, pixar-se…) com si abasta problemes de caire global com ara la discriminació i la pobresa. D’aquesta presentació gràfica de la qüestió se n’ha encarregat Guridi, que se’n surt força bé des de les mateixes guardes en endavant, llevat d’una doble pàgina (p. 31-32) on un personatge que hauria de somriure en primer pla acaba fent una ganyota molt estranya per culpa del séc del plegat i relligat. Deixant de banda aquest malaurat atzar, ens dol que els editors no facin constar a càrrec de qui ha anat la traducció de l’obra, que per senzilla que fos, mereix un respecte.

 Tanmateix… de cap manera en prohibirem la lectura! Al contrari.