Per què hi ha estrelles al cel? El llibre dels oficis curiosos

Anna Obiols i Joan Subirana, Subi, són un tàndem de creadors literaris de llarg recorregut, que no han deixat de publicar i de presentar els seus contes des de fa més de deu anys. En moltes ocasions signen llibres que en podríem dir «de batalla»: col·leccions per a primers lectors,  temes estrella com oficis o transports, llibres d’efemèrides… Altres vegades, però, i sense desmerèixer tota aquesta part de producció extensa i necessària més d’encàrrec, tenen l’oportunitat de deixar-se anar i editar llibres singulars. Per què hi ha estrelles al cel? forma part d’aquest segon grup.

Es tracta d’un llibre que pren l’estructura de catàleg, de llibre amb una falsa autoria que, a partir d’uns materials manuscrits trobats de forma enigmàtica, té el propòsit de posar ordre i donar a conèixer objectes, fets o personatges més o menys estranys i exòtics.

En aquest cas, l’Aurora, la historiadora, ens presenta un inventari d’oficis curiosos, que van des del Caçanúvols fins a la Reparadora de cors trencats, passant pel Pintafulles o la Sargidora d’ales. Els autors destinen una doble pàgina a cada un, amb una il·lustració a sang, acompanyada d’un text descriptiu i amè que explica les característiques de l’ofici.

L’il·lustrador no se centra en la figura del personatge, sinó que el dibuixa dins el seu lloc de treball, creant un ventall ampli d’escenaris rics i plens de detalls. El conjunt té un to poètic comú que segurament fa més versemblant la part màgica de tot plegat, però també té una pàtina de tristesa, en ocasions potser excessiva.

A mesura que passes les pàgines el cap se’t dispara cada vegada que llegeixes el nom de l’ofici, perquè realment són molt suggeridors i ben trobats; diria que molt més que l’explicació en si, perquè un cop acabes el llibre només en retens alguna.

La idea dels inventaris de personatges no és nova, i si fem un cop d’ull al nostre mercat editorial, sobretot de traduccions, en trobem d’excel·lents. D’autoria catalana ja no és tan habitual, més enllà d’algunes com L’enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts, editada també per Animallibres el 2016. Celebrem, doncs, que s’engreixi aquesta via tan literàriament atractiva i estimulant.