Perdut al museu

La concepció equivocada del museu com un lloc avorrit i de l’art modern com un llenguatge només per a uns pocs interessats van ser dos dels motius principals que van empènyer Luisa Vera a treballar en aquesta proposta. Així, i com una invitació a despertar la curiositat i la imaginació, a Perdut al museu acompanyem un pare i un fill en el seu recorregut per un museu ben especial en el qual coneixem els principals moviments artístics juntament amb els representats més destacats.

Altrament, és l’embadaliment del progenitor en descobrir el seu quadre preferit el causant que la criatura es perda entre galeries i passadissos fins que es troba amb uns simpàtics personatges que el conviden a fer un passeig cronològic pels moviments artístics. Per passar de sala, però, haurà de superar tot un seguit de laberints, com ara caminar pels nenúfars de Monet sense caure a l’aigua, buscar la sortida entre les estrelles d’una pintura de Van Gogh i trobar el senderol blanc en una composició de Kandinski, entre d’altres. Una explosió de colors i una apropiació molt personal que conclou en l’art pop amb la pregunta «tornem demà?».

Com si es tractés d’un joc, i amb l’estímul de les pàgines desplegables que amaguen la informació que cal conèixer, certament, aquest àlbum esdevé una altra aproximació al món de l’art i una motivació a seguir indagant en molts altres artistes i moviments, ja que només apareixen els més destacats. Ara bé, ja que el tema és l’art i l’objecte artístic, potser es podrien haver previngut una mica més els detalls i no començar i acabar bruscament sense considerar les pàgines de cortesia que fan respirar l’edició.