Pubertat positiva per a noies. Pubertat positiva per a nois

En la darrera dècada el mercat s’ha vist inundat per llibres que parlen sobre la pubertat, el consentiment, les emocions de l’adolescència o la positivitat corporal, però la iniciativa editorial que tenim entre mans ho engloba tot. Els dos manuals, un adreçat a noies i un altre adreçat a nois —una divisió que en els temps actuals, i com desenvolupo més avall, em grinyola sobre manera—, són una bona eina per familiaritzar-se amb els canvis que sobrevenen amb l’arribada de la pubertat i per combatre la pressió estètica i estereotípica que pateixen els adolescents (i no només els adolescents). La informació es divideix en capítols que desenvolupen temes diversos com l’estat emocional, l’autopercepció corporal, els estereotips de gènere, la primera regla o els genitals i la transformació que pateixen, entre d’altres.

El text, obra de la periodista polonesa Barbara Pietruszczak, s’adreça al lector en segona persona i en un to divulgatiu i amable, animant-lo sempre a acceptar-se com és i a no comparar-se amb la resta. El volum per a nois —desconec per què només passa en aquest, potser perquè l’autora és una dona?— inclou històries reals de nois, testimonis de superació i d’acceptació que ajuden a normalitzar qualsevol neguit que es pugui patir.

Gràficament, l’estretor de la caixa de text i l’ús abundant de negretes, canvis de color, quadres i il·lustracions resta pes a una quantitat d’informació que disposada d’una altra manera podria atabalar. Les il·lustracions d’Anna Rudak, de formes arrodonides i colors suaus, lliguen amb el to amable del text i estan presents a totes les dobles pàgines.

Pietruszczak, propietària de l’editorial polonesa que va publicar l’original del llibre, està especialitzada en positivitat corporal i pubertat, i aquesta familiaritat amb els temes en qüestió es nota en la manera en què capta i aborda les preocupacions dels preadolescents i adolescents en aquesta etapa convulsa. L’única objecció —i no és pas petita— és que en un moment en què les fronteres de gènere tendeixen a diluir-se i a qüestionar-se es facin llibres tan marcadament adreçats a «nois» i «noies». És cert que dins del text es fa referència al no-binarisme i a la intersexualitat, però el fet d’obligar-te a triar entre un llibre o un altre quan els temes que es toquen poden ser d’interès per a qualsevol persona, independentment del gènere que s’atribueixi, ja és un punt de partida que pot ser objecte de crítica. Entenem que hi ha qüestions que es deriven del fet de tenir vagina o penis, però no seria preferible que tothom estigués al cas d’aquestes especificitats, més enllà dels seus genitals?