El refugiat

Fa goig recuperar un text que Maria Barbal va publicar per primer cop l’any 2007 en un butlletí de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Nacional, i que ara reapareix en un llibre amb un format generós, tapa dura i il·lustracions a tot color.

És un relat lineal, ric de lèxic i evocador, que narra com un esquirol, a causa de l’incendi que està cremant el seu bosc, fuig saltant de branca en branca fins a arribar a una nova contrada, d’on no en pot reconèixer ni els fruits ni els arbres i on ni els esquirols que hi habiten, tot i ser esquirols com ell, se li assemblen gaire. El paral·lelisme amb les vivències de molts immigrants està servit. Malgrat totes aquestes adversitats, el protagonista sabrà adaptar-se a la nova situació, rebrà l’ajut de la resta dels habitants del bosc, i al seu torn serà solidari amb els companys que havia deixat enrere quan aquests arribin, malmesos, al bosc on ara és ell. Per tant, el lector o lectora podrà extreure del llibre tots els valors humanitaris que es puguin exigir. Bé.

A la indiscutible qualitat del text, cal afegir la de la il·lustració, dinàmica de traç, rica en color i encertada en el retrat dels insectes i altres bestioles que envolten el protagonista. Val la pena observar i analitzar el contrast entre la il·lustració a doble pàgina i a sang de les primeres guardes i la de les darreres, que glossa magníficament el contingut de l’obra. Tanmateix, és un xic destarotador que, pel que fa a la maquetació interior, no sempre coincideixi allò que diu el text amb allò que mostra la imatge…