Quan anàvem a l’estraperlo

Víctor Labrado, autor de Quan anàvem a l’estraperlo, és filòleg, narrador, assagista i professor de Secundària. Per obres de caire històric (gènere en el qual es mou habitualment) ha estat guardonat amb premis com l’Enric Valor de Novel·la en valencià per l’obra No mataràs i el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per l’obra El segle valencià.

Quan anàvem a l’estraperlo és una novel·la que a través de les cròniques que explica en Vicent, el protagonista, ens endinsa en el món de l’estraperlo, el comerç irregular d’aliments de primera necessitat al qual es van veure abocades moltes famílies espanyoles per poder sobreviure en l’època de la Guerra Civil i la postguerra a causa de l’escassetat i la gana que assolaven Espanya.

La història, tot i traspuar un coneixement profund de la matèria i posar en relleu d’una manera notable la misèria de l’època, està explicada en un format que pot no ser del gust de tots els joves lectors: a banda de la biografia del protagonista, s’esmenten les anècdotes d’una gran quantitat de personatges (amics, familiars i coneguts), les accions transcorren a diversos indrets geogràfics i de vegades el fil cronològic no queda clar. Narrada en primera persona, l’estil és directe i informal (com ho seria una conversa amb un testimoni de l’època), amb els diàlegs inserits a la narració, fet que també pot dificultar una lectura fluida als lectors acostumats a l’estructura clàssica de diàlegs entre personatges. El ritme és força lent i el vocabulari emprat també pot ser una dificultat per a alguns lectors, ja que és força específic de l’entorn rural, el context cronològic i geogràfic (pobles i ciutats entre València i Alacant); no es pot posar en dubte la qualitat lingüística del text, però per al gran públic juvenil pot ser complex entrendre’l i gaudir-lo perquè no li resulta proper.

En resum, ens trobem davant d’una novel·la que presenta una elevada qualitat literària i és un testimoni fidel de la Guerra Civil i la postguerra, però que per les seves característiques formals pot no agradar a tothom: en tot cas, agradarà més a la franja de lectors adults que no pas a la juvenil.