Quan el sol es pon

Un llibre dirigit als més petits i a les seves famílies que mostra diferents personatges —animals humanitzats— que avancen ràpidament cap a casa mentre dura la posta de sol, que indica que s’acosta l’hora d’anar a dormir. Es tracta d’un fil conductor simple però efectiu, que retrata un moment que connecta molt bé amb els més menuts. A l’obra són els petits els que esperonen diferents membres de la família perquè, amb bicicleta, barca o patinet, s’afanyin per arribar a casa. No és fins al final que es descobreix quin és el motiu pel qual tenen pressa.

El text és breu i té un cert to poètic, però en algun cas amb una rima una mica forçada. Hi ha una voluntat clara d’incloure la diversitat familiar: avis i àvies, dues mares o un únic pare. Per això es feminitzen alguns termes com «la llora» o «la mico» i, a vegades, l’estructura del discurs queda poc natural. Hi ha algun aspecte imprecís en la traducció («ja no queda res» per dir que falta poc per arribar) i algun descuit tipogràfic («al seus pares»).

El volum té un format adequat, lleugerament apaïsat, en consonància amb el relat que s’explica. La composició (els personatges miren cap a la dreta, etc.) empeny el lector a girar pàgina i continuar la lectura. El tacte del paper és agradable, de cartró mat, de bon gramatge i puntes arrodonides. Tot acompanya bé la calidesa de les il·lustracions de Mar Ferrero, que destaquen, sobretot, pels tons suaus i la lluminositat, que va canviant a mesura que el sol s’amaga.

En l’obra original en castellà s’inclou un QR amb la versió cantada del text, un element interessant que, malauradament, no trobem en les traduccions al gallec, al basc o al català. En conjunt, arriba just a la puntuació de tres estrelles.