Quasi iguals

Quasi iguals és un imatgiari de cartró que mostra com s’assemblen animals i humans. Als bebès se’ls alimenta com les cries d’ocell, els infants es remullen com els elefants, i passegen com els fills dels cangurs, fan construccions com els castors, i, com els gossos, també juguen a pilota… El breu text que acompanya les il·lustracions bé podria ser el d’una cançó, així que el llibre podria definir-se també com un poema il·lustrat.

En una primera lectura ens centrem només en comparar l’animal de la pàgina esquerra amb l’infant de la dreta per comprovar que sí, que som «quasi iguals».

En una segona lectura gaudim de les rimes i improvisem una melodia.

En una tercera lectura ens adonem de la reiteració dels personatges.

I en una quarta lectura ens preguntem per l’estructura de l’obra i intentem esbrinar com s’ha formalitzat. Imaginem l’autora creant i preparant el guió gràfic del llibre. Visualitzem l’esquema amb les pàgines esbossades i les anotacions a peu d’imatge: tres verbs i una frase de tancament; tres substantius sobre desplaçaments i una frase de tancament; tres adverbis de lloc i una frase de tancament; tres substantius d’activitats lúdiques i una frase de tancament. Cada personatge sobre un fons de color: el bebè sobre groc, la nena amb pigues sobre lila, la nena de les cuetes sobre verd, el nen de cabells arrissats sobre taronja. Una seqüència encadenada d’accions i personatges: groc, lila, verd i taronja; taronja, groc, lila i verd; verd, taronja, groc i lila; lila, verd, taronja i groc. Mmm… Ja ho tinc!

Quasi iguals és un magnífic exemple per demostrar que un bon llibre «simple i senzill» és resultat d’una elaboració curosa de disseny i creació meditats, que evidencia una mostra de respecte als infants més petits.

Llibres que experimenten amb el ritme i l’estructura