Què estan mirant?

Salvador Comelles, escriptor amb una trajectòria sòlida en la creació per a infants, publica un nou poemari (i ja ha escrit més d’una desena de llibres reeixits d’aquest gènere) on trobem l’estil juganer que caracteritza bona part de la seva obra. En aquesta ocasió, les il·lustracions són del reconegut Gusti, en un nou tàndem creatiu que ha elaborat una proposta molt enginyosa.

L’obra conté onze poemes sobre éssers creats de la unió de dos animals, de mides i característiques ben diverses. Aquest tipus de recurs ens recorda, en part, el punt de partida del meravellós Espècies extraordinàries, del mateix Comelles i il·lustrat per Inaraja. A Què estan mirant?, cada poema explica característiques i situacions —còmiques i esbojarrades— d’aquests personatges estrafolaris, com ara: el «cavocell» (cavall i ocell), que trota pel cel i el dia de Carnestoltes es pot convertir, fàcilment, en un unicorn; la «valleoca» (vaca i lleó), que espanta les mosques amb un rugit, o el «conigol» (conill i cargol), que segons qui va al davant pot fer que l’altre es maregi o bé es fastiguegi.

Els poemes són breus i tenen molta musicalitat (la gran majoria són rimats) i es presenten en una edició amb pàgines de cartró, cantells arrodonits i lletra de pal (dins la col·lecció «Olívia» d’El Cep i la Nansa). L’obra connecta amb els infants, que són grans inventors de mons i de paraules. Cal dir que, per gaudir plenament del joc creatiu, és necessari un cert coneixement sobre cada animal i poder inferir idees a partir del contrast entre les dues figures que generen la nova espècie. En aquest sentit, serà bo de fer-ne una lectura compartida.

Cada poema va acompanyat d’una il·lustració en què es mostra l’animal inventat —amb mig cos d’una bèstia i mig cos de l’altra— sobre fons blanc. Es tracta d’imatges amb un estil molt personal, on destaquen els traços amb bolígrafs, que recorden dibuixos gargotejats (que podem associar a l’espontaneïtat de les creacions dels infants). Algunes lletres del títol també són juganeres: l’una té bigotis; l’altra, cua o crinera, etc. Tot plegat lliga amb el caràcter lúdic de l’obra.

A la coberta, girafes, ocells, un elefant i un conill miren fixament en la mateixa direcció, i el títol ens planteja una pregunta (Què estan mirant?) que impulsa els lectors a descobrir allò insòlit que els manté astorats. Així, ja des de l’inici, tota l’obra ens endinsa en un univers de l’absurd que pot servir d’inspiració per a la creació de nous éssers capgirats i enjogassats.

Poesia