Què vols, mosqueta?

Mentre fa volar un estel, un gatet* trepitja una mosca sense voler. Amoïnat, en veure que no es mou, li diu que es bellugui, que camini com les formigues, que voli com els ocells… però no serà fins que el moix li faci un petó que la petita mosca no es recuperarà.

Marianne Dubuc és una autora integral: dissenyadora, creadora dels textos i de les il·lustracions, també edita els seus llibres amb el segell Éditions Album, que codirigeix amb Mathieu Lavoie. La major part de la seva producció –sovint editada a casa nostra per Joventut– es dirigeix als lectors més petits i ha estat molt premiada. Les seves històries solen estar protagonitzades per animals humanitzats i es caracteritzen pel fet de ser, alhora, tendres i divertides.

Què vols, mosqueta? –editat per Tramuntana– està en aquesta línia. És una història senzilla, tendra i divertida, formalitzada en un llibre de petit format, amb les pàgines de cartró i les puntes arrodonides. Destaca l’expressivitat del protagonista, amb qui empatitzem de seguida gràcies a la seva expressió facial i corporal. Dubuc fa actuar els personatges sobre fons blanc, perquè no ens distraguem i estiguem alerta a tots els detalls, i ens adonem, per exemple, de la desaparició de l’estel –per cert, no entenem per què en una escena els llaços li canvien de color.

La història, tot i ser senzilla, manté el lector en suspens. Seran suficients els consells del gat? Es despertarà la mosca? I, malgrat que podem entendre que el relat tingui un final feliç i la mosca «es curi» amb un petó, potser s’ha perdut una bona oportunitat per presentar la mort d’una manera natural als infants més petits. De fet, el «crec» de la trepitjada sona prou fort per no esperar cap miracle.

*O una gateta.