Quina molèstia d’insectes!

Els dibuixos d’Emily Gravett ens han acompanyat en lectures tan plaents com L’illa dels murmuris de Frances Hardinge o Els imaginaris d’A. F. Harrold, però també ens ha corprès en el seu rol d’autora total amb magnífics àlbums com Més!, editat per Cruïlla i actualment descatalogat (aprofito per demanar-ne —si us plau, si us plau, si us plau— la reedició en català).

Gravett és una d’aquelles artistes justament guardonades, que destaquen per l’equilibri entre el manteniment d’un traç característic i l’adaptació acurada de l’estil pictòric a les atmosferes narratives que ha d’il·lustrar, però que a l’hora de confeccionar els seus propis llibres sembla haver trobat una fórmula que li és còmoda, amb animals de mirada expressiva habitualment com a protagonistes.

És en aquesta faceta que s’inscriu Quina molèstia d’insectes!, una història que desplega el seu to des de la dedicatòria, en forma de disculpa a tots els insectes que l’autora ha aixafat a la vida. La narració, de text rimat força irregular, comença quan el teixó (personatge que ja coneixem dels seus llibres Net i polit i ¡Demasiadas cosas!, i que en manté l’esperit) és molestat per una mosca mentre llegeix un llibre de receptes de cuina. Davant dels brunzits i zumzeigs d’aquestes petites bestioles voladores tots els animals del bosc es confabulen per atrapar-ne com més millor. En conseqüència, es quedaran sense fruits per a les seves receptes i detectaran que el bosc està força més brut que de costum. És així com descobreixen el servei que els insectes ofereixen a l’ecosistema i els alliberen.

Si bé és cert que l’argument peca de prendre una direcció massa unívoca en què s’informa els infants de la importància d’aquestes petites bestioles, ens regala certes bonances, com ara la doble pàgina dels animalons atrapats en els pots de vidre, que excel·leix en el seu detallisme en les miniatures i en la riquesa lèxica que ens ofereix per anomenar amb concreció tots els insectes que hi apareixen. O la identificació amb sensacions molt pròpies de la infància per la sensibilitat al món que ens envolta, com passa amb les pessigolles de les potetes d’una formiga que puja cama amunt.

A les guardes hi trobem sis receptes de cuina que ens poden guiar sobre l’edat a què va dirigida la publicació: infants entre els 2 i els 5 anys. El receptari s’adequa a una dificultat mínimament creixent i a productes i utensilis fàcils de trobar i manejar.

Quant a l’edició de Picarona, trobem una coberta brillant que desentona una mica amb el caliu que vol transmetre Emily Gravett i una tipografia un pèl petita però ben integrada en la composició.

En definitiva, aquesta no és l’obra més destacable de l’autora, però sí que pot ser una porta d’entrada al seu univers i a la descoberta d’una trajectòria que val la pena tenir en compte a l’hora de nodrir la biblioteca escolar o familiar.

Àlbum i altres relats il·lustrats