Rosa Blanca

Rosa Blanca es va publicar originàriament l’any 1985. Dos anys més tard l’editorial Lóguez ens va fer arribar la seva traducció en castellà. Finalment el 2018, un cop més gràcies a la tasca de recuperació de clàssics de Kalandraka, ens arriba en català, amb un canvi d’imatge de coberta.

L’obra ve acompanyada, i amb l’aval, de prestigiosos premis, estudis, elogis de la crítica i, per sobre de tot, del nom d’un autor com Roberto Innocenti (Florència, 1940).

De formació autodidacta, l’autor italià ja ha demostrat en diverses ocasions la seva sensibilitat per apropar-nos episodis de la història de la humanitat a través de la vida de personatges anònims. Amb la seva il·lustració hiperrealista, Innocenti recrea uns escenaris de documentació mil·limètrica, jugant amb diferents plans i enquadraments cinematogràfics, capaços de traslladar-nos, per exemple en aquest cas, a l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial.

Rosa Blanca, una nena alemanya, observa i intenta entendre què està passant a la seva ciutat. Els soldats nazis omplen els carrers i cada dia s’emporten famílies jueves dalt dels seus camions. Un dia en segueix un fins als afores i descobreix on van a parar totes aquelles persones. Els lectors viuran l’holocaust jueu des dels ulls d’una nena, Rosa Blanca, que pren aquest nom com a referència a un grup de la resistència alemanya que lluitava contra el règim de Hitler.  

La força del llibre són, sens dubte, les il·lustracions, que, davant la cruesa del relat, busquen ser més suggeridores que no pas explícites, però és interessant també ressaltar un parell d’aspectes del text.

Per una banda, s’ha d’observar que, en consonància amb la part visual, el text té un caràcter més descriptiu que no pas dramàtic. I per l’altra, és de remarcar el canvi de veu narrativa, obligat per necessitats del guió. Si a la primera part del llibre escoltem en primera persona la veu innocent de la protagonista, ens trobem que en el moment que ella decideix prendre partit en la història cedeix la veu a un narrador en tercera persona. Un narrador omniscient que, sense recrear-se en la tragèdia, intentarà mostrar l’acció de Rosa Blanca com un petit gest d’esperança per a l’espècie humana.