Un dia molt normal

Ens trobem davant d’un bonic llibre que literàriament no aporta quasi res que no s’hagi vist ja, però que aposta, i bé, tots els seus números a la il·lustració. I és que el text es converteix en una excusa per al lluïment d’unes imatges que combinen aiguades i tècniques digitals, o aquesta és la sensació. Sovint, i sense que sigui negatiu, tenim la sensació de trobar-nos amb un seguit de postals boniques la correlació de les quals no tindria més importància, a la manera d’alguns llibres de l’aclamat Jimmy Liao.

Gràcies a una molt bona maquetació, especialment pel que fa a la mida del llibre, les il·lustracions poden ser gaudides en plenitud. Tenim la sensació que l’artista s’ho ha passat d’allò més bé en el joc de formes i en la construcció de les dobles pàgines a sang. 

L’enginy es disposa al servei del lector, al qual se li proposa entrar en un joc constant en moment present. Les lleis del raciocini es perden i quasi ens obliguen a alliberar-nos d’idees preconcebudes sota la direcció de la ment dels protagonistes.

I és que la història no és més que un cant a la imaginació desbordant de dos infants que es troben en finalitzar el dia i, malgrat partir de la premissa que «no han fet res d’interessant», veiem com amb la imaginació poden fer tot el que es proposen a partir d’experiències viscudes. Els dos infants, primer el nen i després la nena, ens expliquen la seva aventura imaginativa deixant-nos la porta oberta a fer el mateix, entre tot d’imatges bucòliques de mons irreals on el regne animal, altament colorista, pren la paraula.

En les il·lustracions la potència i llibertat de les aquarel·les (o el seu efecte) és de llarg el que més crida l’atenció, amb uns tocs de collage digital que en algun cas fan perdre la sensació d’unió d’ambdues tècniques.

Un cant a concebre nous i diferents universos. En tot moment i en qualsevol lloc, i a explicar-ho de viva veu. Tot és posar-s’hi.

Les imatges pertanyen a Flamboyant.