Un dinosaure a la banyera

Després d’un dia d’excursió a veure petjades de dinosaure, la Virgínia arriba a casa. Directament enfila el camí de la banyera. El que havia de ser un bany plàcid acaba convertint-se en un somni dolç en què, ves per on, el protagonista és un dinosaure, en Petitó, el més xic de set germans. La Virgínia s’esglaia en veure’l, però acaba fent-se amic seu. És tanta la gana que té el dinosaure que la Virgínia, amb el barnús posat, surt al barri a buscar-li menjar. Pel camí, es troba amb els seus amics, la Laia i en Roger, a llom d’uns caragols gegants, com els que la Virgínia s’ha trobat a l’excursió. Els vailets li recomanen que visiti el mercat i la parada de menjars per a dinosaures. Dit i fet: hi compren unes fulles de col grandioses, és clar, per a dinosaures. De nou a casa, la Virgínia li diu a en Petitó que es quedi a viure amb ella amagat sota el seu llit. Així els pares no el veuran. La Virgínia torna a la banyera i la seva mare la desperta. Abans d’anar a dormir, la nena comprova que en Petitó és sota el llit, com així és, i té una extraordinària idea: es menjarà una gran fulla de col, com la que es va cruspir en Petitó. Potser així li donarà una sorpresa als seus pares.

La història no sabem si se situa entre la realitat i els somnis. I és el que no queda clar al final d’aquesta breu narració. Ara bé, es tracta d’una trama ben construïda, una aventura ben interessant pels primers lectors. Les il·lustracions, detallades i en tons vius, tenen la funció de situar-nos en els diferents espais en què les accions van succeint-se. Sens dubte, una narració infantil recomanable i curosament editada per La Galera.