Un tresor a la neu

Una de les virtuts d’una col·lecció de clàssics de la literatura infantil i juvenil com és El Jardí Secret és que ens permet descobrir obres que fins al moment no sabíem ni que existien. És el cas d’Un tresor a la neu, l’obra més coneguda —i fins ara inèdita a l’Estat— de l’autora i periodista nord-americana Marie McSwigan (1907-1962), publicada el 1942.

Encara que ara podríem caure en el parany de titllar-la de novel·la històrica, val a dir que els fets reals en els quals es basa van ser descoberts per l’autora en una nota de premsa i són contemporanis al moment que l’obra es va gestar. Uns nois d’un poble de Noruega, guiats pels adults, se les empesquen per esquivar les forces d’ocupació nazis i intentar treure del país una gran quantitat de lingots d’or. Ho proven tot lliscant amb els seus trineus per davant dels nassos dels soldats. Si alguna etiqueta se li pot penjar seria la de novel·la aventures.

Encara que els fets són previsibles i el camí cap a l’objectiu és lineal, allò que destaca de l’obra és l’acció i la intensitat, com en tota novel·la d’aventures, amb la sensació que no hi ha elements superflus i que, com a lector, no tens temps d’aturar-te pel camí a observar cap més detall que allò que succeeix. Quan, al final, t’atures i penses en altres elements, valores la descripció dels personatges, amb especial atenció als protagonistes —entre els quals, el jove Peter, que és l’encarregat de guiar el timó, i el seu oncle Víctor, el seu referent i alhora el de tot el grup—, i també la diferenciació de la manera d’actuar i de ser dels diversos secundaris, i l’excel·lent teranyina de relació entre tants actors en una novel·la coral.