Una carta

Un dia, el vent va trobar una carta perduda. La pluja havia esborrat les lletres del sobre i no podia saber-se per a qui era ni qui l’havia escrita, però podia llegir-se encara: «T’estimo». Per això, el vent la va enlairar ben amunt i la va empènyer molt fort. La carta havia de trobar el seu destí i fer que algú se sentís estimat, com ara el senyor Gat, sempre tan malhumorat, tossut i sense cap amic que el visités. Ara, però, potser la força de les paraules li canviarà la vida…

Aquesta és la història d’Una carta, la proposta amb què Irene Verdú i Verònica Aranda van guanyar el III Premi Algar d’Àlbum Il·lustrat; un conte sobre una cadena de favors plena d’humor i sorpreses on l’autora evidencia la seua sensibilitat i experiència com a escriptora, com a contacontes i com a lectora de LIJ.

Irene Verdú desplega així els mecanismes tradicionals de la literatura per a infants per a construir una narració àgil, tendra i entretinguda que sembla estar escrita per a ser llegida en veu alta gràcies a l’ús de recursos expressius com ara les interrogacions, les exclamacions i les onomatopeies. La presència d’un element misteriós, el protagonisme animal i la presentació d’una seqüència ordenada d’accions i personatges diferents –una oca, una gallina i un gos pastor– és una opció clàssica que mai no decep.

Certament, les il·lustracions coloristes i simpàtiques de Verònica Aranda reforcen el to amable i reprodueixen l’essència dolça que desprén el relat. Amb tot, les imatges no aconsegueixen fugir de la literalitat del relat i es limiten a explicar allò que el text ja diu oblidant els principis narratius d’un bon àlbum. De fet, es troba a faltar una il·lustració de coberta amb una mica més de força i un interior que sorprengui amb més detalls visuals.