Una excursió a la ciutat

Una excursió a la ciutat és un llibre sense paraules per als més petits que es podria etiquetar com a àlbum coral (explica la crònica d’un dia especial d’una colla d’amics) i com a llibre joc (a cada doble pàgina s’han de cercar 15 elements).

Tot i que a la primera doble pàgina es pugui llegir que coneixerem un grup d’amics que tenen l’objectiu d’«organitzar un munt d’activitats en un sol dia per celebrar l’aniversari de la Fanti», el llibre no deixa de ser una suma d’escenes que no tenen la connexió narrativa que se’ns promet. Veurem la casa on conviuen els deu veïns, l’autobús que els porta cap al centre, la biblioteca on la girafa explica un conte, el mercat on compren, la carpa on cinc d’ells actuen en un espectacle circense, el parc on fan un pícnic, una sala de cinema, un carrer, un lloc indeterminat on celebren l’aniversari i una altra vegada la casa, ara en vista de raigs X. Aquestes activitats es fan en un sol dia (una cartel·la informa de l’hora exacta), però no hi ha cap senyal gràfic ni narratiu que indiqui que són per celebrar l’aniversari de l’elefanta.

Els animals humanitzats són diversos, simpàtics i plans, tant en la formalització com en la personalitat. El text de presentació inicial indica el nom i algun tret característic, però en la narració els personatges no responen a aquests atributs o no s’exploten suficientment les seves aptituds. Si la girafa té tanta pressa per acabar de teixir la bufanda, per què no aprofita tots els moments per fer-ho? Per què en Zip és vergonyós? En què ajuda la Gina els altres?

L’essència dels àlbums corals és que s’expliquin moltes històries alhora. En aquest cas al llibre li manca argument, hi manquen deu arguments, històries que s’interrelacionin, que sorprenguin… No és suficient que es repeteixin els personatges a cada doble pàgina perquè un llibre sigui narratiu.

Respecte a la formalització de les imatges, creades amb eines digitals, s’ha abusat del copy-paste; també hi trobem problemes en la mida dels personatges en relació amb els espais i en la definició del gruix de les línies, que no respecta els diferents plans.