Viure

Voleu un llibre sobre verbs que estiguin conjugats en clau de cooperació entre les persones? Doncs aquí el teniu. María González Reyes ens regala Viure (traducció de Núria Albesa) per assaborir la vida en tota la seva plenitud. Verbs com plantar, donar, acariciar, cooperar i molts d’altres (68 en total) són definits per fer entendre al lector que la vida és alguna cosa més que complir una sèrie d’accions perquè sí. Ans al contrari: cal enfocar l’existència humana com una oportunitat de cuidar les persones, el seu entorn més pròxim i el planeta en general. Fins i tot verbs amb una connotació aparentment negativa, posem el cas del verb desobeir, tenen un significat positiu: un nen de nom Sek només anirà a l’escola quan pugui retornar al seu territori, actualment explotat per terceres persones. És més important poder tenir cura del propi territori que aprendre a l’escola perquè toca anar-hi.

L’autora també conjuga alguns verbs tot defensant el paper de la dona, sovint oblidada. Així, al verb cuidar reivindica el paper d’aquelles que mai han estrenat una peça de roba, que en lloc de viure sobreviuen i que, fins i tot, de tant de pensar en els altres s’obliden de respirar. Ara bé, del que no s’obliden mai és de valorar les persones del seu entorn. El mateix to el trobem en altres verbs com teixir.

Les il·lustracions de Virginia Pedrero que acompanyen els 68 verbs, en tons predominantment verdosos, volen recuperar el paper de la natura com a espai en què s’ha de saber viure i estimar. Només així s’entendrà el significat vertader de verbs com destruir o ajudar, que també apareixen en aquesta publicació.