Voilà! Els besnéts del Gat amb Botes

Dos besnéts del Gat amb Botes van cap al castell de Carabàs perquè el seu famós besavi els el regali. La condició és que en un termini curtíssim en puguin treure benefici, tot i l’estat de ruïna (no pas de runa) de l’edifici. Els joves gats no dubten a esmolar l’enginy, com el seu avantpassat, i fent servir recursos ben actuals aconsegueixen implicar en el seu projecte altres descendents de personatges dels contes. Es tracta de construir un museu que aplegui els calçats apareguts en les històries que tots coneixem.

L’argument no acaba d’arrencar, malgrat aquestes premisses suggeridores. El públic lector a qui es dirigeix tot just acaba de superar els contes i alhora es troba, afortunadament, massa lluny de l’interès per les xarxes socials, presents a la història. Els personatges, guapos, adorables, sense un antagonista clar, tampoc s’enfronten a un conflicte rellevant, i això encara dificulta més l’encaix amb els eventuals lectors. Si hi afegim al·lusions a diferents versions dels contes, i a conceptes que corresponen potser a un estadi evolutiu posterior (negociar, empatitzar), se n’obté una lectura difícil d’assimilar en determinats passatges. D’altra banda, si es fan servir expressions en francès, tal vegada immotivadament, cal vetllar perquè siguin correctes.

Les il·lustracions (expressives, rodones), aconsegueixen transmetre un tarannà que combina ingenuïtat i murrieria, de manera molt adient a l’edat lectora.